diumenge, 3 de juliol de 2022

D'on venim

Amb en Ramon Nadal (el tercer per la dreta), el dia de l'homenatge a Pete Seeger al Kursaal de Manresa, juntament amb els Seegers i dos il·lustres seegerians més, en Jordi Llopart i en Joan Grané (els dos primers per l'esquerra).

 

Vaig conèixer en Ramon Nadal per "culpa" de Pete Seeger. No vull dir que en Pete me'l presentés, óbviament, sinó "a causa" de l'admiració comuna que ens mereix el músic folk i activista nord-americà.

Després de la mort de Seeger en Ramon va muntar un homenatge a Reus el 2018 i va contactar amb mi perquè els Seegers hi participéssim. I a partir d'aquí la nostra relació va anar creixent. He compartit amb ell molts moments, sobretot en relació a diferents actes de tribut a Pete Seeger, però aquest blog va d'una altra cosa.

En Ramon Nadal és un gran coneixedor dels espirituals negres. Un interès que se li va despertar a mitjans dels 60 quan la música de Seeger  -i amb ella també aquests cants-  arribava a Catalunya de la mà de Xesco Boix i d'altres, i es formava el Grup de Folk. Eren temps encara sota el franquisme i aquelles cançons donaven aire a la revolta que es congriava al nostre país.  De fet tal com ell mateix diu en una entrevista:  A mi, particularment, em van interessar els espirituals negres com a música de protesta, perquè els espirituals negres es coneixen majoritariament com una música folklòrica que es canta a veus, una música coral, però amb un vessant que és el del contingut de música de protesta i d'esperança dels negres."

D'aquell interès i moltes hores d'estudi en va sortir, el 1984, la publicació d'un llibre: "Música i fe. 121 cants espirituals negres"(autoeditat), que recollia i adaptava al català aquests cants i pretenia així "engrandir el repertori existent d'espirituals negres en la nostra llengua i, a la vegada, promoure que molta gent de casa nostra pugui arribar a conèixer el missatge d'aquesta música, tan única i especial." (1)

Ara fa uns mesos, el Ramon em va demanar si jo volia tirar endavant un projecte que ell feia anys que tenia al cap: enregistrar alguns d'aquests 121 espirituals per tal que en quedi un material que pugui ser compartit avui en dia i ajudi a conèixer aquests vells himnes. Li vaig dir que sí i aquesta és la llavor d'on ha sorgit aquest blog on anirem penjant els diversos materials que vagi enregistrant. Val a dir que he pogut tirar endavant aquesta tasca gràcies a la documentació que Nadal ha compartit generosament amb mi per tal que m'endinsés amb més criteri dins d'aquest univers musical. En l'enregistrament he d'agrair també la col·laboració d'un petit cor, el Cor.Cat, a qui ja esmentaré més endavant.

Ara només falta que el blog acompleixi la seva funció i que els espirituals negres recollits aquí siguin útils a algú que els escampi perquè puguem continuar gaudint-ne i -per què no?- usar-los com a eina de reflexió, lluita i esperança.

Nota: A través del menú superior (Inici, Com ho hem fet...) podreu accedir als diferents apartats d'aquest blog que anirà creixent a mesura que hi incorporem més peces i més informació.


(1) Tret de la introducció al mateix llibre feta per l'autor: "Els cants espirituals negres: una música per a un nou món".

* * * * *

COM HO HEM FET





Lilian Richter's "Spirituals" (circa 1935-43). Schomburg Center for Research in Black Culture, Art and Artifacts Divisions.The New York Public Library

A partir dels materials aportats per en Ramon Nadal (textos, partitures i enregistraments de versions diverses de cada espiritual negre) la meva feina ha estat, en primer lloc, triar quins d'aquests cants escollia per a fer-ne un enregistrament. He triat aquells cants que, senzillament, m'atreien més, bé perquè m'agradaven molt musicalment o perquè em semblava que el missatge que transmetien podia connectar amb les preocupacions de la societat actual. Si coincidien ambdues coses, música i lletra, llavors la tria era segura.

El segon pas, un cop escoltades les versions que em facilitava en Ramon Nadal -algunes de les quals també podreu escoltar en aquest blog- decidia quin era l'aire, el swing, l'estil que utilitzaria jo. El tercer pas ha estat revisar l'adaptació del Ramon i veure si calia fer algun retoc lingüístic o literari perquè el text sonés amb un català actual, a mig camí entre un registre més culte i un de més popular, i sempre d'acord amb la mètrica de la composició musical. He revisat també la versió original en anglès per si m'ajudava en aquesta feina. En alguns casos, fins i tot, he recuperat estrofes originals que el Ramon no havia utilitzat per a la seva versió.

I el pas següent, ja us el podeu imaginar, ha estat pensar com arranjaria el tema des d'un punt de vista musical: quina veu o veus faríem, quins instruments i, sobretot, quina estructura donaria a la peça (sempre a partir de les orientacions que el Ramon m'aportava i que també he inclòs abans de cada una de les meves versions). A continuació només ha faltat posar fil a l'agulla i fer l'enregistrament, que he fet de manera casolana amb l'ajuda d'un programa d'edició musical. Al final de tot he tingut la gran sort de comptar amb un cor reduït, el Cor.Cat, la Mònica Gispert, la Marta Masachs i el Josep M Albet i Noya, tres persones que han posat les seves veus als cors de cada peça, element indispensable tractant-se d'espirituals negres, una música on el joc entre solistes i cor és molt característic.

Espero, sincerament, que el resultat final sigui del grat dels que escolteu aquestes velles peces a les quals podríem dir que hem posat un vestit nou. Si és així i les voleu utilitzar o difondre, endavant, sempre i quan citeu l'autoria d'aquestes creacions. El nostre objectiu, el del Ramon i meu, sempre ha estat que aquests cants puguin tornar a sentir-se i que, d'alguna manera, continuint ajudant a aquells que els cantin ara al segle XXI com ho van fer als que els han cantat des que van ser creats. Creiem que el poder de la música i del missatge que transmet va sempre més enllà d'un simple plaer momentani.