Les penúries de la vida a la terra
 |
| Grup d'homes negres empresonats al sud dels EEUU, cap a 1903 (Font: balladofamerica.org) |
Notes d'en Ramon Nadal
Aquesta és una de les grans cançons del folklore nord-americà. En la versió original explica en primera persona les desventures d’un home sentenciat injustament a una llarga pena de presó. De forma estricta no és un espiritual negre en tant que és un cant individual i de temàtica no religiosa, però sí que encaixa en la categoria de “blues”. Tanmateix es pot raonar que conté un missatge que afecta l’esperit. Pete Seeger, que el va incorporar al seu repertori, explicava que aquest cant se’l va considerar com una al·legoria de la història de la humanitat en aquest món, ple d’esdeveniments negatius, però on sempre es pot mantenir una esperança de millora, que es condensa en la darrera línia de la tornada: "ara és així, però això no em durarà."
Cap als anys 60 en Xesco Boix va preparar una adaptació al català, una versió que era traducció fidel del text original, un fet interessant des d’un punt de vista històric però del tot anacrònic:
 |
| Cançoner FolkSong, Hogar del libro, Col·lecció "Esplai" 21, Barcelona 1968 |
La versió presentada aquí és més actual i transversal, de manera que cada estrofa posa de relleu algun dels problemes que ens afecten i ens preocupen avui dia (la guerra, el maltractament als infants, el sofriment de la gent, els odis entre persones i pobles, la fam, l’ambició pel diner i el poder, etc.), una versió per a la qual, per desgràcia, se’n poden escriure dotzenes d’estrofes més.
EL BLUES DE L’HOME ANGOIXAT
Tornada:
Jo canto amb gran neguit, estic molt angoixat (3)
ara és així, però molt no em durarà
Estrofes:
- Les guerres d’aquest món, em deixen trasbalsat (3)
jo vull que hi hagi pau, i sigui ben aviat
- He vist un nen plorant, algú l’ha maltractat (3)
Un fet molt repugnant, això és de jutjat
- Violència dins les llars, ¿perquè n’hi ha d’haver? (3)
Tots venim de Déu i tots tenim uns drets
el món és depriment, ens cal un de millor
- He vist la gent sofrint, perquè no té menjar (3)
un fet que fa molt mal, això s’ha d’acabar
- Aquest país de tots, el veig partit en dos (3)
això no pinta bé, em sembla neguitós
- Pregunto on puc trobar justícia i llibertat (3)
I ara no n’hi ha, potser n’hi haurà demà
- Misèria i molta fam, rancúnia i privacions (3)
ens manca gent amb seny, i falten solucions
- Motiu de tant de mal, que tots volem ser rics (3)
es fàcil d’arreglar, tornar a ser humils
- Jesús ja ens ho va dir, els homes som germans (3)
I era el seu desig, que unim les nostres mans
- I tot es pot canviar, complint les lleis de Déu (3)
seguint el seu camí i sentint la seva veu
La meva adaptació
EL BLUES DE L’HOME ANGOIXAT
Worried man blues
(Adaptació i versió musical d'August G. Orri a partir del text de Ramon Nadal)
Canto ple de neguit, estic molt angoixat,
ara és així, però molt no em durarà.
He vist algú plorant, perquè l’han maltractat
És repugnant, algú li ha de fer costat.
Hi ha molta gent sofrint, perquè no té menjar
feina ni llar, 'xò no és viure amb dignitat.
Canto ple de neguit, estic molt angoixat,
ara és així, però molt no em durarà.
Les guerres d’aquest món em deixen trasbalsat
que hi hagi pau i sigui ben aviat.
Pregunto on puc trobar justícia i llibertat.
Ara no n’hi ha, si lluitem n’hi haurà demà
Canto ple de neguit, estic molt angoixat,
ara és així, però molt no em durarà.
Veig molta gent arreu plena d’odi i rancor.
Cal més bondat per poder fer un món millor.
Si algú et pregunta qui va fer aquesta cançó,
vaig ser jo, la canto de sol a sol.
Canto ple de neguit, estic molt angoixat,
ara és així, però molt no em durarà.
* * *
La primera tria important que he fet és l'estructura. Havia sentit molts cops cançons com aquesta en la versió més "folk", o sigui repetint tres vegades el vers inicial. Em van sorprendre les versions més antigues (la de The Carter Family que consten com a descobridors d'aquesta peça) i algunes de modernes (Eric Bibb) que la portaven més cap al blues, amb només dues repeticions. I em van encantar.
He partit de la versió de Ramon Nadal però sense deixar de banda la versió original. A la tornada he fet una barreja entre la versió d'en Xesco i la de Nadal, simplement perquè, per raons mètriques i musicals, m'agradava més com sonava.
Pel que fa a les estrofes he aprofitat les propostes de Ramon Nadal però, òbviament, fent-ne una tria perquè la cançó no es fes massa llarga. En alguns casos m'he permès la llicència de canviar petits detalls perquè crec que, des d'un punt de vista lingüístic i també social, s'adaptaven millor als temps actuals.
I per acabar he recuperat la darrera estrofa de la versió original "If anyone asks you who composed this song..." perquè volia destacar aquest punt de vista més individual del "jo" que ens canta i pateix, aquest "home angoixat", i també perquè és una fórmula -la de preguntar-se per l'autor de la cançó- utilitzada en moltes cançons tradicionals americanes, però també en algunes de les nostres. Com a exemple:
"Qui és que l'ha dictada,
petita, bonica,
tan bonica cançó?
lireta, liró."
(La presó de Lleida)
