LA VALL SOLITÀRIA (Lonesome Valley)

"Quan passen per valls eixutes, els són com un oasi" (Salms 84, 7) Font: Catalunya Religió





















Spiritual Folk Songs of Early America (1953) George Pullen Jackson (1874-1953)

La història d'aquesta cançó es perd en el temps. Tot i les etiquetes d'espiritual negre

o d'old gospel sembla que els seus orígens estarien en velles tonades del sud dels Apa-

latxes recollides a finals del S. XIX i mostrarien que sorgeix de la confluència entre la 

cançó popular d'aquesta zona i els espirituals negro-americans. C. Michael Hawn en 

aquest extens i erudit estudi arriba a plantejar-se la hipòtesi següent: "¿És possible que 

aquesta cançó popular representi un intercanvi intercultural entre comunitats rurals

blanques i negres?"


És també una cançó molt versionada, com podreu comprovar a l'apartat Enllaços, al 

final d'aquest article. 


Buscant informació sobre aquesta peça vaig ensopegar amb l'edició d'un llibre de John Wesley 
Work (1871-1925) (*) sobre els espirituals negres publicat el... 1915! (de fet l'obra original és 
del 1907). Si hi cliqueu a sobre podreu accedir a l'edició escanejada. A la pàgina 53 del llibre 
(60 del visor) trobareu la cançó "I Must Walk My Lonesome Valley" classificada dintre les 
Sorrow songs (Cançons de tristesa).

 


(*) De fet hi ha tres John Wesley Work (pare, fill i net). El primer va néixer esclau i es va acabar convertint 
en director d'un cor d'església. El seu fill, John W. Work II -l'autor d'aquest estudi-, va treballar com a mes-
tre abans de fer-ho com a professor de llatí i història a la universitat de Fisk, on també va col·laborar amb 
el Departament de Música. El net, John W. Work III, va continuar la feina del seu pare recollint nombroses 
cançons durant el servei que, com a capellà va fer en àrees remotes del país. Les va aplegar al llibre Ame-
rica Negro Songs (1940). Dels reculls d'aquests dos darrers membres de la família Work van sorgir dos clàs-
sics de les lluites pels Drets Civils de la població negra durant els anys 50 i 60 del segle XX: "Go Tell It On
The Mountain" i "This Little Light of Mine". Tres generacions de Work que abracen, doncs, tot un segle de 
música afro-americana.


Música i Fe, 121 cants espirituals negres. Ramon Nadal. Autoedició 1984


Notes d'en Ramon Nadal

Aquest espiritual fa referència als versets de la Bíblia que ens diuen que viure a la terra és 
equivalent a creuar una vall solitària i tenebrosa, plena d'obstacles i perills, que només es 
poden superar amb l'ajut de Déu, que és el Bon Pastor. Aquesta vall s'ha de creuar sí o sí, 
no es pot renunciar a fer-ho, i cadascú ho ha de fer per si mateix.

LA VALL PERDUDA

Tornada  (1984)

La vida és com la vall perduda que cal creuar per un mateix
i cap company no val per fer-ho, doncs al meu lloc ell no serveix.

Estrofes (2018)

1.- Passar pel món és tasca dura, que ben segur he de complir
     ningú no em pot fer de recanvi, jo he de fer el meu camí
2.- La vida té molts de problemes, des del bressol fins a la fi
     ningú no em pot fer de recanvi, jo he de fer el meu camí
3.- La ruta és llarga i molt feixuga, és vall de plors i gran patir
     ningú o em pot fer de recanvi, jo he de fer el meu camí.
4.- I cada jorn segur que em trobo, amb molts paranys i grans perills
     ningú o em pot fer de recanvi, jo he de fer el meu camí.
5.- I ja no tinc ni pors ni dubtes, estic segur del meu destí
     ningú o em pot fer de recanvi, jo he de fer el meu camí.
6.- La vida té uns grans obstacles, des que comença fins a la fi
     ningú o em pot fer de recanvi, jo he de fer el meu camí.
7.- Jo miro al cel on tinc el pare, i d'ell espero que vingui a mi
     ningú o em pot fer de recanvi, jo he de fer el meu camí.
8.- Algú va dir de Joan Baptista, que ramblejava com bon jueu
     ningú o em pot fer de recanvi, jo he de fer el meu camí.


La meva adaptació:


LA VALL SOLITÀRIA

Lonesome Valley

(Adaptació i versió musical d'August G. Orri a partir de les versions de Ramon Nadal, Noè Rivas i l'original de Woody Guthrie)



La vida és com una vall solitària

L’has de creuar per tu mateix

I no hi ha ningú que per tu pugui fer-ho

L’has de creuar per tu mateix


T’ho has de fer sol n’aquesta vida

T’ho has de fer sol, així és de dur

Però si vols que t’acompanyi

Podem fer junts un tros jo i tu  


Daniel va ser un heroi bíblic

fou un profeta brau i fidel

a dins la fossa amb lleons famèlics

va demostrar el que la fe per tu pot fer


T’ho has de fer sol n’aquesta vida
T’ho has de fer sol, així és de dur
Però si vols que t’acompanyi
Podem fer junts un tros d’aquesta vall jo i tu

És un camí que duu a la glòria
per una vall, molt lluny d'aquí
i no hi ha ningú que per tu pugui fer-ho
tan sols et poden marcar el camí.

T’ho has de sol n’aquesta vida
T’ho has de fer sol, així és de dur
Però si vols que t’acompanyi
Podem fer junts un tros d’aquesta vall jo i tu

Encara que t'hi trobis pedres
i que els turons siguin molt alts
podem cantar tot fent la ruta
i que la nostra força creixi pas a pas

T’ho has de fer sol n’aquesta vida
T’ho has de fer sol, així és de dur
Però si vols que t’acompanyi
Podem fer junts un tros jo i tu

Construir la pau no és feina fàcil
en un món ple d'odi i dolor
Sols no podem, units podem fer-ho
sense violència construirem un món millor.

T'ho has de fer sol...

* * * * *


Ja ho veieu, molts canvis d'una versió a l'altra. M'explico. La idea central d'aquest vell gòspel és que aquesta vida la fem en el fons sols o, dit d'una altra manera, la vivim cadascú per ell mateix i ningú pot viure-la per nosaltres. De fet això ja ho diu la versió original recollida per Woody Guthrie i que tant Ramon Nadal com Noè Rivas van proposar en les seves versions:



https://woodyguthrie.org/Lyrics/Lonesome_Valley.htm

                                                        

Versió Ramon Nadal (1984)

Versió de Noè Rivas (Cançoner dels IVts Tallers de Folk de l'Ametlla de Merola, maig 1990)


Però volia donar-li un to més positiu, afegint que, aquesta solitud vital la podem suportar molt millor si tenim gent al nostre costat que ens acompanyen en un moment o altre, de vegades molts anys. D'aquí la meva tornada:



Ja teníem la tornada. Si us hi heu fixat, però, la que fou realment la tornada per a en Nadal i en Rivas, l'he mantinguda a l'estrofa inicial. Volia que la idea de la "Vall solitària" ("Vall perduda" per a Nadal) no desaparegués, al contrari, que fos al principi de la peça. I aquí sí que reconec que he fet una barreja de les dues versions:



El següent problema era decidir les estrofes. Per a això vaig remenar per la xarxa buscant totes les opcions possibles. Tenia clar que no volia cenyir-me a les estrofes de caire bíblic, tot i que en vaig acabar acceptant una com a "mostra" ("Daniel va ser un heroi bíblic...". A les versions més antigues apareixen estrofes sobre Jesús, St. Joan Baptista, St Pere, St Pau, fins i tot una de divertida sobre Samsó(*):


                                    Samson when he was out walking,

                                    Killed a lion with his hands,

                                    But it took a pretty woman

                                    To show that Samson was a lamb.

 

(*) En aquest fòrum Joe Ofer l'atribueix també a Woody Guthrie tot i reconèixer que no apareix al web oficial del músic i activista nord-americà. 


Les estrofes següents les he manllevades a Woody Guthrie però triant entre aquelles que eren més genèriques i positives. Una és aquesta:


https://woodyguthrie.org/Lyrics/Lonesome_Valley.htm

L'he versionada així:



L'altra estrofa té una història pròpia. Vaig descobrir que el mateix Guthrie tenia una versió "sindicalista": "Gonna join that the One Big Union" (*) i una de les estrofes la cantava sempre Pete Seeger als seus concerts, sempre recordant que l'havia apresa del seu mestre i amic (aquí enquadrada en groc): 


https://en.wikipedia.org/wiki/One_Big_Union_(concept)



I d'aquí surt la meva 4a estrofa (que, per cert, ja havia versionat també Noè Rivas com podeu veure més amunt):


(*) La idea d'un gran sindicat unificat de tots els treballadors (inicialment estaven agrupats per rams o habilitats) creix a finals del segle XIX.

La darrera estrofa, de creació pròpia bé que inspirada en un tema dels que proposa Nadal a les seves (la pau), l'any 1984 (*), va sorgir de la necessitat de reclamar una altra manera de resoldre els problemes mundials (**). Finalment no l'he afegida a l'enregistrament perquè no fos tan llarg però he volgut que la lletra romangués aquí per si algú la vol fer servir.


(*) No se si us n'heu adonat més amunt però Nadal va fer dues versions d'aquesta peça, una el 1984 -per al llibre Música i Fe- i una revisió d'aquesta que va fer el 2018. De la primera he manllevat la meva primera estrofa. L'estrofa de Nadal sobre la pau deia així:


                 Cercar la pau és feina fosca que cal complir amb molta fe

                 i cap company no val per fer-ho, doncs al meu lloc ell no serveix.



(**) Mentre escric aquestes ratlles fa un mes que ha esclatat la guerra entre Israel i Hamas a la franja de Gaza. De la d'Ucraïna -encara viva- ja no sembla recordar-se'n ningú. Com tantes altres guerres que ni tan sols tenen nom ni apareixen als nostres telenotícies.


Aquí teniu, finalment, la meva versió:



I aquest cop m'he animat també a fer-ne un videoclip:






Enllaços


Ja he explicat que "La Vall Solitària" va ser recollida i difosa per Woody Gutrie, que, al seu torn la degué sentir de The Carter Family als anys 30, tot i que se'n conserven gravacions anteriors (la més antiga de 1925). Aquí en teniu els enllaços:


Molts anys més tard, cap als 60' -amb la revifalla de la música country-folk, la versionà un vell bluesman com John Mississippi Hurt:

De Woody passà a Pete Seeger.
Aquí teniu dues versions amb Pete acompanyat del fill de Woody, l'Arlo. La primera és d'un disc excepcional ("Pete & Arlo Together in concert" -la versió que vaig sentir jo per primer cop i em va quedar gravada). 
La segona és d'un concert a Vienna (Virgínia) i té el valor que s'aprecia molt més el treball que Pete fa amb el públic com a cor (lamento que la qualitat del so no sigui tan bona):

Després l'han versionada un munt de gent: Joan Baez, Johny Cash, Bruce Springsteen, o el mateix Elvis!! 


La versió que més m'ha impressionat -i segurament influït- l'ha feta el gran Eric Bibb: 



Labels: