LA FI DELS TEMPS I EL JUDICI FINAL
 |
| Marxa pels Drets Civils sobre Washington. 1963 (Font: smithsonianmag.com) |
Notes de Ramon Nadal
La vila a la qual es refereix aquest espiritual és Jerusalem, la ciutat santa de les religions cristiana, musulmana i jueva, però no a la ciutat històrica, sinó a la Nova Jerusalem, que l’evangeli de Sant Joan, l’Apocalipsi, ens presenta com la ciutat del destí final, amb dotze portes, tres per cadascun dels punts cardinals. Per aquestes portes entraran al Regne de Déu els escollits, que seran les bones persones que hagin superat el Judici Final. Per aquest motiu les estrofes tracten dels diferents grups que resultaran d’aquell Judici.
OH, QUINA VILA PRECIOSA
Tornada
Oh, quina vila preciosa (3)
i dotze portes que l’envolten, al·leluia
Estrofes
1. I tres cap al nord i tres cap al sud, i dotze portes...
I tres cap a l’est i tres cap a l’oest, i dotze portes...
2. Veig uns homes vestits de blau, i dotze portes...
són uns nois que cerquen la pau, i dotze portes...
3. Veig uns joves vestits de roig, i dotze portes...
són cristians que canten amb goig, i dotze portes...
4. Veig uns éssers vestits de blanc, i dotze portes...
Són les ànimes que van exultant, i dotze portes...
5. Veig uns éssers, de fosc abillats, i dotze portes...
Són les ànimes que Déu ha condemnat, i dotze portes..
6. Quan entri al cel, de joia exultaré, i dotze portes...
les penes del meu món aquí les deixaré, i dotze portes...
7. I Déu va fer, allò que havia dit, i dotze portes...
Va guarir el malalt, deslliurà els oprimits, i dotze portes...
La meva adaptació
OH, QUINA VILA TAN BELLA!
Tres portes al nord
Tres portes a l’oest
Tres portes al sud
Tres portes a l’est
dotze portes cap a ella, al·leluia
Oh, quina vila tan bella (3)
dotze portes cap a ella, al·leluia.
Qui són aquests joves vestits de vermell?
Guiats per la justícia s’hi deixen la pell
i entren per dotze portes cap a ella, al·leluia.
Oh, quina vila tan bella (3)
dotze portes cap a ella, al·leluia.
Veig que hi entren homes, van vestits de blau.
Són els que treballen construint la pau
i entren per dotze portes cap a ella, al·leluia.
Oh, quina vila tan bella (3)
dotze portes cap a ella, al·leluia.
Quan jo entri a la glòria amb joia cantaré.
Ningú me’n farà fora, feliç jo hi entraré
per dotze portes cap a ella, al·leluia.
Oh, quina vila tan bella (3)
dotze portes cap a ella, al·leluia.
* * * * *
Aquesta és una de les melodies de Pete Seeger que més m'han atrapat des que vaig sentir la seva versió d'aquest vell espiritual negre. A l'hora de fer-ne l'adaptació vaig haver de decidir dues coses.
En primer lloc quina estructura volia. Seeger -i d'altres- la canten repetint el vers "Twelve gates to the city, Halleluyah!". Imagino que és un bon recurs perquè la gent s'afegeixi a la cançó, però després d'escoltar altres versions (com la de Joan Baez, p. ex) vaig tenir clar que agruparia els versos de les estrofes de dos en dos perquè aquest vers no fos tan repetitiu.
L'altra cosa a decidir era la lletra, òbviament. M'agradava força la versió que n'havia fet l'amic Nadal però jo li volia donar un significat més "terrenal". O sigui, que està molt bé esperar a la fi dels temps per entrar a la ciutat santa però crec s'ha de començar a guanyar aquest "premi" lluitant aquí baix per la llibertat i la justícia. Matís que Nadal també apunta en algunes estrofes.
Hi havia una darrera -i no menor- decisió a prendre i és com estructurar la tornada. Havia de buscar una paraula ("beautiful" a l'anglès) que pugués rimar després al vers final de la tornada. Si escollia sinònims com preciosa, formosa, bonica... la rima es complicava molt. Al final vaig trobar "bella" que em permetia el joc de "dotze portes cap a ella". Et voilà!